20-S 20-S, un any de l'inici de la resposta ciutadana contra l'Estat

El 20 de setembre de l'any passat és un dels dies àlgids del procés independentista. Quan tot just faltaven deu dies pel referèndum de l'1 d'octubre, la maquinària de l'Estat va activar-se per portar a terme una operació judicial i policial amb l'objectiu d'impedir-lo. El resultat van ser desenes de registres –amb la seu del Departament d'Economia com a epicentre–, una quinzena de detencions, el fallit intent policial d'accedir a la seu nacional de la CUP i, sobretot, una multitudinària resposta ciutadana, política i social contra el que es va percebre com un abús de l'Estat. Dotze mesos més tard encara s'arrossega la ressaca d'aquell dia, ja que els fets del que va ser una jornada eterna són el que, segons la instrucció del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, justifiquen l'empresonament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez. Tant és que nombrosos testimonis i un documental com '20-S' desmuntin el relat del magistrat. Un any després, milers de persones tornaran a prendre els carrers, perquè l'ANC, Òmnium i els CDR han convocat mobilitzacions per a la tarda de dijous.

Amb el lema "Hi vam ser i hi tornarem a ser. No ens aturarem!", l'ANC i l'Òmnium han fet una crida a concentrar-se a les 19.30h a la confluència de la Gran Via amb la Rambla Catalunya de Barcelona, a pocs metres de la seu d'Economia, per reivindicar "el nostre dret a la llibertat d'expressió i manifestació cívica". Els CDR, per la seva banda, convoquen a les 19h al carrer Casp, 180, és a dir, davant la seu nacional de la CUP, un altre dels escenaris cabdals dels fets del 20-S del 2017. La marxa dels CDR acabarà davant la seu d'Economia, és a dir, que confluirà amb la mobilització de l'ANC i Òmnium i constitueix la primera acció del que aquest moviment horitzontal promet que serà una "tardor calenta".

La que, fins a la celebració de l'1-O, va ser més que probablement la jornada més intensa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, va allargar-se durant més de 16 hores. Tot va començar al voltant de les 8h del matí, quan agents de la Guàrdia Civil van irrompre a la seu del Departament d'Economia per registrar diversos despatxos. A mesura que van passar les hores, l'operació policial va ampliar l'abast i els escorcolls van arribar als departaments d'Exteriors, Afers Socials, Governació, Presidència, l'Agència Tributària de Catalunya, el Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya, l'Institut Català de Finances, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, la Direcció General d'Atenció Ciutadana, l'Institut d'Estudis Autonòmics, a més de diverses empreses i domicilis particulars. A més a més, van ser detingudes una quinzena de persones, entre les quals destacaven dues peces claus de l'equip de l'aleshores vicepresident i responsable d'Economia, Oriol Junqueras: Josep Maria Jové, que era el secretari general d'Economia, i Lluís Salvadó, que era el secretari d'Hisenda. L'argument de les detencions era la suposada participació dels implicats en l'organització d'un 1-O que malgrat les diferents actuacions de l'Estat se celebraria deu dies després.

El fallit assalt a la seu de la CUP

Un cop va transcendir l'operació de la Guàrdia Civil, desenes de persones van començar-se a concentrar davant la seu del Departament d'Economia. Ràpidament la xifra es va multiplicar. De desenes a centenars; de centenars de milers; de milers a desenes de milers. En el moment àlgid, més de 40.000 persones estaven reunides a la confluència de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via, amb presència de dirigents de tots els partits sobiranistes –inclosos els Comuns–, així com destacats representants de la societat civil, com els esmentats Cuixart i Sànchez, que durant bona part del dia van intentar jugar un paper de mediadors. Progressivament nombroses entitats i institucions van posicionar-se contra el que consideraven una "deriva autoritària" del govern espanyol, en aquell moment presidit per Mariano Rajoy.

Paral·lelament, al voltant de les 13h s'activava el segon gran focus d'interès de la jornada, quan agents de la policia nacional espanyola judicial van intentar irrompre a la seu nacional de la CUP, sense aconseguir-ho, i van requisar material propagandístic de l'1-O a diverses militants de l'organització anticapitalista que en aquell moment es trobaven al carrer. Els dirigents i treballadors de la CUP que es trobaven a l'interior de la seu van tancar-se dins el local i van evitar que els agents hi entressin, després de comprovar com no tenien cap autorització judicial que els permetés fer-ho. A poc a poc, simpatitzants de l'esquerra independentista, primer, i persones simplement indignades amb el que estava passant van apropar-se a la seu, que reuniria milers de persones durant les gairebé vuit hores que va durar la presència policial a l'exterior. Finalment, els agents van retirar-se, en el que va viure's com una victòria de la resistència popular. Durant totes aquelles hores, dirigents de diverses formacions –Jaume Asens, Albano Dante Fachin, Alfred Bosch i, fins i tot, Xavier Trias– van apropar-se a la concentració, en què malgrat algunes provocacions policials no es va produir cap incident ni resposta violenta per part dels manifestants. Crític ha publicat recentment una crònica completa d'aquests fets, amb el relat de diversos dels seus protagonistes. La concentració davant la CUP va acabar-se passades les 21h.

La peculiar instrucció de Llarena

A aquella hora milers de persones seguien al carrer davant la seu d'Economia. El gruix de la gent s'hi va quedar fins les 12 de la nit, quan Cuixart i Sànchez van demanar –megàfon en mà i des del capó d'un vehicle de la Guàrdia Civil– que es dissolgués. No va haver-hi cap actuació dels milers de concentrats contra els agents de l'institut armat que, malgrat l'elevat nombre de manifestants, van poder dur a terme els escorcolls sense problemes. Malgrat això, el jutge Llarena, en la seva peculiar construcció del relat, ha descrit el que va passar aquell dia amb termes com aquests: "Els fets que hi van succeir demostren que la multitud [muchedumbre, en l'original en castellà] va actuar com una massa de força que, a més de destrossar els vehicles policíacs, va atacar béns personals mitjançant el llançament d'objectes, o impedint que els assetjats [referint-se a la Guàrdia Civil] poguessin exercir la seva llibertat d'acció i de vagareig durant les llargues hores que va durar el setge […]. Els fets exposats van determinar l'efecte inherent a la violència, és a dir, una real restricció de la capacitat d'actuació [de la policia] com a conseqüència de l'ús de la força, tal com passaria en un supòsit de presa d'ostatges amb trets a l'aire."

Les imatges i els testimonis recollits al documental de Mediapro 20-S, però, demostren el contrari. En tot moment va existir un cordó –format per voluntaris de l'ANC i també amb agents dels Mossos– que permetia l'actuació i el pas tant de la comitiva judicial com dels agents de la Guàrdia Civil. L'interrogatori judicial que va fer-se a l'aleshores major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el contrast amb les imatges desmunta alguna de les acusacions que es fan, com ara els suposats intents dels manifestants d'accedir a la seu del Departament, un fet que no es va produir en cap moment, o que permanentment no hi hagués una parella d'agents de la Guàrdia Civil a l'exterior de la porta d'accés a l'immoble, com posa de manifest el documental."