La islamofòbia com a símptoma

Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona

L'augment del racisme europeu contra les minories musulmanes fa créixer de forma ininterrompuda les seves files

El discurs de la islamofòbia està construït sobre tòpics. Els més recurrents són els que associen l'islam amb quelcom bàrbar, irracional, inferior, impermeable en el temps, la geografia o les cultures. Són tots falsos. Un altre lloc comú, després de l'11-S i l'11-M, és vincular-lo a la violència o al terrorisme. Es tendeix a equiparar àrabs amb musulmans, musulmans amb islamistes, i islamistes amb terroristes. L'esquema mental és simple. Entre els musulmans, com entre els cristians, hi ha diferències abismals. No obstant això, es redueix tota la seva riquesa a una unitat fictícia. Els actes d'uns pocs, d'altra banda, s'acaben associant al grup sencer. I s'emfasitzen els fanatismes mentre s'oculten les formes de l'Islam democràtic, humanista o la seva influència històrica sobre la civilització occidental. Hi ha monjos budistes que s'han dedicat a massacrar dones i nens. A algú se li acudiria associar budisme amb violència? Amb l'islam, això es fa constantment. Tot val contra ell.