Tot va tan ràpid que els qui crèiem que els efectes de la multiplicació de les xarxes socials no trigarien a veure's reflectits en la vida quotidiana, ens hem quedat molt curts. Ja hi són. Fins i tot hi són exageradament. L'adoració i badar per la xarxa és el pa nostre de cada dia.

Aquesta setmana ens deien que ja s'ha arribat a l'adherit 10.000.000 de Facebook a Espanya. Per molts anys. Però amb compte: hi ha un efecte psicològic que afecta els polítics durant el període de campanya electoral que provoca la percepció real que els resultats seran molt millors del que és objectiu esperar i del que, inevitablement, acaben sent. I no és perquè es vulguin enganyar conscientment. L'eufòria dels mítings fa que es pensin que tota aquella gent que tenen davant és representativa. Aquest efecte multiplicador cau sobtadament el dia de les eleccions. Les coses tornen a lloc. Amb les xarxes socials passa igual.

S'atribueix una importància superior a la real a l'incessant flux d'informació que circula a Facebook o Twitter

Ara mateix, amb tot el fenomen de les acampades en plena ebullició, es dóna un efecte semblant: s'atribueix una importància molt superior a la real a l'incessant flux d'informació que circula a través de Facebook, Twitter, etc. La repetició i la multiplicació fan que els acampats i els seus seguidors creguin que són molts més dels que en realitat són. Es nota per la manera com en parlen. La importància de la xarxa és inqüestionable.

De fet, aquesta protesta no solament s'ha generat, a la pràctica, gràcies a la xarxa, sinó que la mateixa xarxa l'alimenta. Però tot va tan ràpid que s'assimila de seguida i es perd de vista que, primer, hi ha una multitud de persones, milions, no interessades en aquests mètodes i, segon, que la xarxa, tal com s'està demostrant, també serveix per aglutinar els contraris a les acampades.

Hi ha una demostració objectiva en el fet que el fenomen d'internet va a la velocitat de la llum: els més febles mentalment es queden enrere i no en capten l'essència veritable. Per això s'equivoquen. Mirin si no l'actitud del ja famós membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona que ha vomitat a la seva pàgina de Facebook tota una sèrie de comentaris denigrants sobre els acampats i sobre els Mossos d'Esquadra, incloent-hi l'amargor per no haver pogut clavar unes quantes clatellades als 'porcs' acampats a la plaça de Catalunya.

La cosa és clara: n'hi ha que s'agafen la xarxa com si fos el menjador de casa i es posen a dir pocasoltades com si estiguessin amb els amics de sobretaula amb una copa de conyac i un cafè. Sembla que es pensin que no els sentirà ningú, que no transcendirà. Aquest agent de la Guàrdia Urbana només per la poca intel·ligència de la seva actuació ja hauria de ser despatxat. Un policia no pot ser tan inútil. Avui en dia, qualsevol cosa penjada a la xarxa no solament és possible que transcendeixi sinó que sigui reutilitzada i manipulada amb una ona expansiva tan gran com impensable.

En la mateixa línia, tot i que molt menys important, hi ha la qüestió dels comentaris que fan de les notícies els lectors de les edicions electròniques dels diaris. Fa feredat. Fins fa quatre dies hi podies trobar els insults més degradants. Ara, per sort, les publicacions ja hi exerceixen un determinat control. Tanmateix, el que no es pot controlar és el nivell inframental de molts comentaristes.