Ja ho diuen que a la tercera va la vençuda, i per Helder Farrés el tercer intent per obtenir el premi Casero de narrativa va ser el bo. Novotsky és una novel·la breu, de les que enganxen, amb punts d'intriga i escenes divertides. El protagonista pateix una síndrome que l'arrossega a estar estirat damunt del llit. Aquesta és la primera novel·la de Farrés, però tot fa pensar que no serà l'última, perquè la seva vocació de narrar històries no és transitòria. Va estudiar història i filosofia, però ha treballat al magatzem d'una llibreria, en un cinema recollint les entrades, de venedor de petards, en un bar... I ara aprofita l'atur per escriure.

Com se li va acudir inventar-se la síndrome de Novotsky que pateix el protagonista?

Primer de tot va venir la trama i després va venir el personatge. Volia que fos un personatge tonto perquè això dóna molt de joc. El personatge idiota et permet fer una escriptura sense censures perquè són gent a qui socialment permeten que diguin el que vulguin. També ho permetem als nens, als malalts psíquics, als borratxos però la figura de l'idiota no està tan tractada literàriament com la dels borratxos.

I la idea de la síndrome?

Em va venir gairebé rodada un cop vaig tenir el personatge, volia que ell fos molt reservat, és un personatge que no surt de casa, i pensant em va venir aquesta idea de la síndrome que és inventada i consisteix a quedar-se a casa sense ganes de fer res. Però de cop i volta un trauma fa revifar el protagonista.

'No sóc un boig, però no m'agrada haver de parlar i haver de reunir-me socialment'

Els escenaris de la novel·la són dos barris, el de Sants de Barcelona i el de Clichy de París.

És el de Sants perquè buscava un barri que s'adeqüés a les característiques dels personatges, podia haver estat Sant Martí, el Clot, Horta Clichy crec que és important perquè no és un barri com Sants, Clichy és el que hauríem d'intentar buscar tots perquè la integració és Clichy. A la novel·la no hi surten parisencs, tots són de fora de París. Quan vas a fora i coneixes gent que també és de fora es creen complicitats com les que apareixen en la novel·la.

La mare del protagonista és possessiva, recargoladai francesa. El teu segon cognom és Hirondelle. ¿Com va reaccionar la teva mare?

La meva mare és francesa però no té res a veure amb la mare que apareix en la novel·la. Li va agradar la història i s'ho va prendre molt bé, el fet autobiogràfic potser seria que jo mai vaig conèixer el meu avi francès.

Comparteixes algun tret de la síndrome Novotsky?

No sóc un boig però no m'agrada haver de parlar i haver de reunir-me socialment, clar que ho faig però no friso per anar a una festa. Suposo que és l'element que més m'uneix amb el protagonista.

Quan et van venir les ganes d'escriure?

Als 20 anys arran d'estudiar la carrera, fins llavors mai havia llegit, ni escrit, sempre havia jugat al carrer i sortit de festa, però als 20 anys em vaig posar a llegir i a escriure. Al principi escrivia tonteries, avui he fet això i demà faré allò altre. El Casero és una plataforma per donar-me a conèixer, tinc projectes, i com a escriptor tinc el cuc des que vaig acabar un llibre de relats, va ser quan vaig trobar el codi secret per explicar tot allò que sents i penses, escrivint Les reformes, un recull de contes, vaig fer el clic per escriure en un llenguatge comú.

El misteri empeny tota la trama. La intriga serà una característica de les teves històries?

Quan llegim necessitem alguna cosa més per continuar endavant. A mi em passa quan llegeixo, per això quan escric intento buscar efectes especials, elements que arrosseguin el lector a continuar llegint i que pensi que ha de marxar, però continuï enganxat al llibre. Intento que quedin elements latents o que siguin totalment directes per tal que la trama persegueixi el lector.

De tot el material que has anat escrivint, tens ganes de publicar-ne alguna cosa?

El recull de contes sí que el veig publicable, els altres no. Però tinc més projectes, tinc més ganes i no m'aturo. M'ho passo molt bé escrivint, perquè és allò típic del full en blanc i decidir si faig que el protagonista repeteixi la síndrome o no. Fa dos anys i mig que vaig deixar de fumar i crec que entre fer un Novotsky i fer una cigarreta, hi ha un paral·lelisme. Si fas el cigarret el fas i punt, però si el vols fer i no el fas, hi ha l'indicatiu de la voluntat que et va parlant. És una situació de lluita constant amb tu mateix, i en el cas del protagonista li passa amb el fet de caure en la síndrome o no, fer un Novotsky o no fer-lo. Costa molt no claudicar, al setembre farà tres anys que ho vaig deixar i cada dia tinc més ganes de fumar. Quan escrivia em mirava a mi i les meves ganes de fumar.

És veritat que et lleves a les cinc per escriure?

Ho vaig fer durant tres anys perquè jo treballava, la meva dona es quedava amb el nen al matí i jo ho feia a la tarda i no tenia temps, ara no sé si ho faria, ja no em llevo a les cinc.

Què t'agrada llegir?

El primer que vaig llegir va ser Quim Monzó, al principi era l'únic que em tirava, llavors vaig anar buscant i segueixo molt el Vicenç Pagès, l'Eduard Márquez. I dels estrangers he llegit molt Thomas Bern­hard i Proust.

Creus que hi ha molts Novotskys al món?

Sí, molts cops ens volem quedar estirats al llit, oi? Per exemple, posem per cas que són les set i entrem a treballar a les vuit, i pensem 'amb quines ganes em quedaria al llit i passaria de tot'. Però sempre hi ha la contrapartida que si et quedes un dia, llavors vindrà un segon i un tercer i seria una llàstima perquè ens perdríem moltes coses.

Aquest Sant Jordi no el viuràs al magatzem d'una llibreria...

Ho vaig fer durant cinc anys i és molt cansat perquè a mitjan març comencen a arribar un munt de novetats, milers i milers de llibres, dies abans no paren d'arribar. I després, passat Sant Jordi, comencen les devolucions, que són voluminoses. Com a escriptor suposo que no serà tan cansat, i l'endemà no m'hauré de llevar per anar a tornar llibres, diumenge em llevaré i diré 'ostres, que ve que m'ho vaig passar'.