Aqui cregui que quan bufa una espelma es fa realitat un desig, li agradarà Nit de Sant Joan', recorda Miquel Periel, director escènic de Dagoll Dagom. 'Jo ho crec!', afegeix, il·lusionat. Aquella màgia, la tradició, la llegenda, l'espectacle de la nit més curta de l'any torna als escenaris amb Dagoll Dagom, gairebé 30 anys després de la seva estrena, el març del 1981. L'estrena oficialserà el 20 de setembre en el que serà també la posada de llarg institucio­nal del teatre Arteria Paral·lel, tot i que el musical ja fa setmanes que gira per Catalunya. El valencià Carles Alberola ha agafat el relleu de Joan Lluís Bozzo en una versió fidel a l'esperit de fa 29 anys.

L'obra ens trasllada als anys 60 per mostrar-nos una sèrie de personatges que viuen la seva particular nit de Sant Joan amb la il·lusió de veure complerts els seus desitjos. 'És un cant intemporal a la festa, al foc i a la innocència', diu Anna Rosa Cisquella, productora executiva de Dagoll Dagom i una de les participants en l'estrena. Hi ha el follet que surt de la foguera de Sant Joan, hi ha la nena que vol ser gran, hi ha el noi que viu la seva primera festa. Hi ha el Macari, la senyoreta González, el Gran Jordiet, els Progres, la Rita, el Daniel, la coca... 'Era la nit en què estrenàvem vestit i, per a molts, la del primer petó. Suposo que ara deu ser la del primer clau...', comenta Cisquella.

'Als anys 80 el teatre era militant, nosaltres buscàvem aire fresc', recorda Miquel Periel

Bolero, cabaret, rock, txa-txa-txa, twist, balada... L'espectacle va significar un pas definitiu en el teatre musical. La música, de Jaume Sisa, era l'altra gran protagonista de l'obra, juntament amb la màgia. El cantautor, per aquells temps, triomfava a Zeleste. 'Era un tipus molt teatrer, es disfressava i feia aquestes coses i vam proposar-li de fer un espectacle junts. I sí, va dir que sí, i van trigar nou mesos a parir-lo', recorda Cisquella. Va ser un text col·lectiu que va sorgir de l'improvisació, 'tot plegat estava embolcallat de la poètica surrealista que hi posava el Sisa amb les seves músiques galàctiques', explica Periel. Sisa, precisament, va ser el principal instigador a recuperar l'obra, tot i que no ha volgut participar-hi.

Està estructurat, com el gènere de la revista, en esquetxos amb un lleuger fil argumental. 'Ens vam inspirar en el Paral·lel dels anys 20 i 30, empollant-nos tots aquells espectacles fins a donar-los el to de cabaret galàctic que buscàvem'. L'estrena d'aquell espectacle no va ser fàcil. 'Dos mesos abans, Sisa va patir un despreniment de retina i el va haver de substituir el Jordi Bastida', recorda Periel. Però quan van arribar a pensar que no se'n sortirien va ser dos dies abans de la preestrena, el 23 de febrer del 1981. 'Ostres, tu! Assajàvem a l'Ateneu Santboià i vam sentir de tot: que els colpistes acabarien amb tots els d'esquerres... era el que es deia per la ràdio', diu Cisquella.

'Era la nit del primer petó, suposo que ara és la del primer clau', diu Anna Rosa Cisquella

Poc importava que Dagoll Dagom es mantingués relativament al marge de la política. 'En aquella època tot el teatre venia de la militància, encara que nosaltres volíem fer coses divertides, no sentir-nos obligats a les grans paraules sociopolítiques. Volíem recuperar el teatre per al públic, que no fos un feu d'intel·lectual, sinó per al botiguer, per a la família, lluny del rotllo llauna polític', es queixa Anna Rosa.

'A Nit de Sant Joan va ser la primera vegada que vam atrevir-nos a cantar tots', admet Miquel, remarcant que en aquella època tots eren actors 'i ara són de tot: actors i cantants i ballarins i canten millor, tot sigui dit'. Els actors, a més, feien de tot: ajudar en els muntatges, carregar focus, planxar, cosir 'Amb 30 o 40 focus ens apanyàvem, i ara si se'n posen 150 no es veu res. Anàvem en dues furgonetes amb superbaques, a 50 per hora. Viatjàvem de nit'. Però aquest fet romàntic arribava al súmmum quan feien temporada en alguna ciutat: 'Mai no anàvem a hotels, ens buscàvem col·legues, amics. En acabar la primera Nit de Sant Joan a Madrid vaig demanar al públic cases per als actors. I en vam trobar! Ara això no passa'.

Malgrat la il·lusió de la companyia i que el públic va sortir molt content, les primeres crítiques no van ser gaire bones. Les coses van canviarquan van aparèixer dos personatges. 'Juan Marsé i Jaime Gil de Bied­ma ens van veure i els vam agradar', explica Anna Rosa. 'I van acabar fent-ne la traducció (text i poesia) al castellà. Va ser la injecció que ens calia. Vam triomfar a Madrid, vam tornar a Barcelona...'. Entre el març del 1981 i l'octubre del 1982 van fer 511 representacions.

L'estrena de Nit de Sant Joan' el 4 de març del 1981 va ser també la posada de llarg del Centre Dramàtic de la Generalitat, al Teatre Romea. El proper 20 de setembre, la versió actualitzada servirà per fer l'estrena oficial del teatre Arteria, tot i que ja acull l'espectacle de cante jondo' de Cristina Hoyos. L'espai pretén recuperar l'esplendor del Paral·lel dels anys 30, cosa que va servir d'inspiració per a l'obra. De moment, Carles Alberola ja està representant-la per bona part de Catalunya, i a partir del juliol, per altres indrets d'Espanya (Canàries, Múrcia o Terol), mentre es prepara una estrena espectacular en el retorn a Barcelona. Ahir, dia de la nit de Sant Joan', a la pastisseria Foix de Sarrià, el Gremi de Pastissers va oferir un primer tast de la coca que simbolitza l'espectacle. Les entrades, que són de 18, 25 i 32 euros, ja estan a la venda pels canals habituals. També cal destacar la publicació que farà Edicions 62 de quadernets didàctics sobre les tradicions i les llegendes de la nit de Sant Joan a Catalunya.