Una sentència allarga el litigi de l'art sacre de Lleida

Revés per als interessos lleidatans en el litigi de l'art sacre que es disputen el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó. La sentència emesa ahir pel jutjat d'instrucció de Lleida desestima la demanda interposada per l'Associació d'Amics del Museu de Lleida contra els dos bisbats, per l'acord que havien establert respecte a la titularitat de les obres. Els demandants sol·licitaven la confirmació que la propietat de les 85 peces en disputa correspon al Museu Diocesà de Lleida, i no pas a l'Església.

L'escrit judicial no acaba d'aclarir aquesta qüestió, ja que assenyala que "la propietat de les peces en litigi pertany a les parròquies d'on procedeixen originàriament". És a dir, pertanyen al centenar de parròquies d'Osca que el Vaticà va separar de la diòcesi lleidatana l'any 1995 per afegir-les a la diòcesi de Barbastre, que es va passar a denominar Barbastre-Montsó.

La demanda dels Amics del Museu es va interposar el maig del 2008, perquè després d'una ordre del Vaticà l'aleshores administrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas, va firmar un acord amb el bisbe de Barbastre-Montsó en què es comprometia a la devolució de les obres aquella mateixa tardor. El procés afectava la propietat de 85 obres de les 113 que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó al de Lleida

La sentència deixa clar que el Bisbat de Lleida no té acreditada la possessió dels béns en concepte de propietari. El bisbat va fer públic ahir un breu comunicat en el qual "valora molt positivament el treball jurídic de totes les parts que hi han intervingut i especialment el dut a terme per la titular del jutjat i, essent part demandada en el procés, un cop desestimada la demanda, aquest bisbat assumeix la sentència".

L'advocat de l'entitat demandant, Francesc Sapena, va qualificar ahir la resolució de "molt xocant", perquè "per una banda la jutge reconeix que allò que argumenta el Bisbat de Lleida és veritat, però per una altra argumenta que no ha demostrat tenir els béns a títol de propietari".

El lletrat entén que no s'ha provat de manera suficient la propietat a través de la figura de la usucapió, segons la qual el dipòsit d'un bé realitzat de forma pacífica i pública genera el dret de propietat si, al cap de tres anys, segons el Codi Civil català, no hi ha hagut reclamació. Sobre aquestes peces hi ha documentació que acredita que fa més de cent anys que estan en mans del Bisbat de Lleida. Més de 40 quilos de proves documentals no van ser admeses a tràmit perquè, segons la magistrada Beatriz Terrer, no es van aportar a la vista prèvia.

La sentència diu, però, que només pot usucapir qui posseeix en concepte de propietari. En 40 pàgines, la magistrada enumera diversos documents en els quals el Bisbat de Lleida admet que les obres d'art no són seves i "pertanyen a les parròquies de les quals originalment procedeixen, havent mantingut aquestes els seus drets de domini mentre els béns estaven custodiats i conservats al Museu". Els Amics del Museu han anunciat que apel·laran la decisió judicial.