"Sempre he sigutun neorural"

Per travessar la plaça Fran­cesc Macià tira pel dret; prefereix esquivar els cotxes i trepitjar l'herba de la rotonda que recrea un raconet de bosc. Marc Estévez Casabosch (Barcelona, 1981) quan era adolescent va decidir guanyar-se la vida amb els bolets, i de moment ho ha aconseguit. Tot i que a la tardor comença la temporada, no és precisament quan li donen més feina. Aprofita l'hivern i la primavera per treballar en material divulgatiu sobre el tema i acaba de publicar un parell de llibres: El secret dels rovellons. 32 rutes màgiques per trobar els millors bolets (Ara Llibres) i Setas al descubierto. Las mejores rutas por España para encontrar las setas más deliciosas (Now Books).

Per què va decidir dedicar-se als bolets?

No va ser per accident que em dediqués als bolets, va ser buscat. La divulgació sí que va venir més tard, per donar sortida a les experiències acumulades. En un moment de la vida em vaig preguntar què volia fer de gran, i em vaig dir que amb els bolets hi havia moltes maneres de guanyar-se la vida. Si m'hagués fet il·lusió ser pescador de palangre ho hauria fet.

Com va començar?

Quan anava a l'institut feia campana per anar a buscar bolets i portar-los al bar per vendre. Anava amb bicicleta i un cistell, agafava el tren de Ripoll i anava fins a Vic. Era la meva manera de treure'm la setmanada.

Entesos, però, com arriba la professionalització?

Vaig contactar amb una empresa del Bages que treballa amb bolets, els processa i els comercialitza. I vaig començar a mirar boscos, la meva feina era localitzar zones noves per anar a buscar bolets. Cada vegada s'ha d'anar més lluny. Al principi, Sòria semblava la gran aventura i ara s'ha d'anar a Finlàndia o Bielorússia. Quan trobava el lloc, s'havien de muntar equips de gent, formar-los i engegar tot el muntatge. Això va durar set anys.

Per què ho va deixar?

Sempre he sigut un neorural, però vivia a la ciutat, la feina de viatjar em servia per tocar el dos, però vaig marxar de Barcelona per viure en una masia i les coses han canviat. Ara també em dedico a l'horticultura i no em permet marxar quatre mesos l'any. Amb la meva parella ens dediquem a l'hort, fem cistella ecològica, i això requereix un dia a dia molt terrenal, molt de ser-hi. Ara les escapades són momentànies, de marxar 15 dies. I el nou ritme em permet escriure.

No hi ha massa guies de bolets?

De bolets tothom en parla, però en el fons no s'ha fet res, simplement el que hi ha és un fotimer de guies escrites en els últims 25 anys, guies identificadores de bolets que tampoc no són gaire completes. Quan entres en aquest món t'adones que no s'ha fet res, que la cultura del bolet és de tradició però no es basa en l'excés d'informació. Ni tan sols en el cas de rovelló. Es poden comptar amb els dits les persones a Catalunya que saben distingir les diferents espècies de rovelló. Falta informació! És un dels productes més cars que arriben al mercat, es paga de 30 a 50 euros per un quilo de fruits del bosc i moltes vegades no sabem d'on vénen.

Recorda el primer bolet que va caçar?

Les primeres vegades hi anava amb el meu avi quan amb prou feines caminava, a Collserola, i aleshores em semblava la selva amazònica, amb quatre anys tot ho veia gran. Tinc present el record de molts bolets i la il·lusió que em feien. El meu avi abans d'anar a Collserola em portava als parcs de Barcelona i recordo haver trobat fredolics al parc de les Aigües o cantinelles al parc del Guinardó. Veia que hi havia bolets a tot arreu i recollíem tot el que hi havia.

Quins bolets menja?

Fa quatre anys no m'els menjava tot i que en sabia els usos i aplicacions, però ara m'he aficionat al vessant gastronòmic. Els rovellons m'agrada buscar-los, però són molt poc polivalents. M'agraden els rossinyols i els ceps, perquè en pots fer un gelat, una bona crema, arrossos o guisats. Als rossinyols pràcticament no els ataquen els cucs, són molt agraïts, es poden congelar, assecar... Si he de triar un tipus de bolets, em quedo amb els ceps.

Quins boscos l'han sorprès?

Els del nord d'Àfrica són al·lucinants, hi ha parts que semblen Irlanda. Els de Tunísia també són molt espectaculars; a Turquia hi ha boscos que semblen el Berguedà i les fagedes dels Alps també són molt boniques perquè creen un paisatge molt pintoresc, allà hi ha persones que treballen al bosc i no com aquí, que la política de protecció de boscos és de cara a la galeria. La gratuïtat del bosc ens perjudica.