Rigau reobre el debat sobre l'ús dels uniformes a les escoles

¿Cal recuperar l'uniforme a l'escola o, si més no, establir unes normes de vestimenta més igualitàries? Aquesta és la pregunta que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va traslladar ahir als consells escolars dels centres catalans, amb la voluntat d'obrir un debat per "reflexionar sobre la conveniència de vestir de determinades maneres en un ambient de treball".

Amb aquest suggeriment, la consellera va reobrir una qüestió recurrent en l'agenda política. Rigau va mostrar-se preocupada per "l'obsessió que tenen els alumnes per saber cada dia què es posaran, per canviar i per la certa competència i vinculació immediata amb les modes". De moment, però, el Govern no té previst emetre cap norma relativa als codis de vestimenta dels escolars.

Uniformitzar la roba dels alumnes està entre les propostes electorals del PP

La consellera va puntualitzar que des d'Ensenyament els sembla "oportú" obrir un debat tot i que l'última paraula "la tenen els centres". "No es tracta només de parlar de vel sí o vel no", va matisar. I és que, des del punt de vista de la consellera, cal discutir i posar sobre la taula "si és més recomanable o no una forma més pràctica de vestir, més igualitària, perquè de vegades les diferències són molt evidents".

Unes diferències que s'esvaeixen quan els alumnes es posen una bata o un uniforme. Rigau va manifestar que els alumnes haurien de vestir "d'acord amb l'ambient de treball". Per Rigau, "hi ha qüestions que no són només estètiques" i cal evitar que hi hagi alumnes que entrin en competència en funció de la roba que porten o que "segueixin la moda de forma extrema".

En aquest sentit, el secretari general d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar que "val la pena" obrir un debat sobre l'ús de l'uniforme a les escoles catalanes, i que seria positiu que la conclusió fos que els escolars anessin "amb uniforme". Duran va explicar que adoptar aquesta indumentària té "avantatges", no només de caràcter econòmic, sinó també pel que fa als "valors", perquè els alumnes no estarien tan pendents de les marques i hi hauria "igualtat" en aquest sentit.

ICV-EUiA critica la "visió carrinclona i retrògrada" que té la consellera Rigau

En cas de voler aplicar aquesta norma d'indumentària, el Govern comptaria amb el suport del PP. De fet, el líder popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, pretén que els alumnes de primària i secundària vesteixin uniforme i saludin el professor quan arribin a classe en els col·legis públics i concertats. Fernández Díaz veu en l'uniforme una mesura d'igualtat i no disciplinària perquè evitarà "controvèrsies estèrils" per la marca de roba entre alumnes.

La vestimenta homogènia entre els estudiants és un hàbit en països d'Àfrica, com són el Congo i el Camerun. L'uniforme també és generalitzat en altres indrets com ara al Japó, Xile i el Regne Unit. França el va abolir el maig del 1968, mentre que als Estats Units i Alemanya es donen instruccions sobre la roba dels alumnes. A Ca­ta­lunya, la utilització dels uniformes a les escoles és actualment minoritària i sovint es limita a centres privats, sovint religiosos.

El president de la Federació de Pares i Mares d'Escoles Lliures (Fapel), José Manuel Prats, es va mostrar favorable a estudiar la possibilitat que les escoles instaurin l'uniforme, tot i que va reconèixer que "aquest no és un tema que sigui ni necessari ni prioritari". Prats va afegir que l'ús d'uniformes solucionaria molts problemes, afavoriria l'organització a les aules i ajudaria a estalviar, ja que "la despesa familiar en roba es reduiria".

Per la seva banda, ICV-EUiA va rebutjar la proposta. La portaveu dels ecosocialistes, Laia Ortiz, va assegurar que la proposta respon a la "visió carrinclona i retrògrada de l'educació" que, segons ICV-EUiA, té Irene Rigau.

Ortiz va recordar a la consellera que "el fracàs escolar no es combat amb uniformes o segregant nens i nenes, sinó des de la defensa de l'escola pública". La portaveu ecosocialista va dir que espera que el Govern rectifiqui les paraules de Rigau.