El Parlament aprova la llei que vol evitar l'exclusió dels immigrants
El Tripartit i CiU voten junts el projecte legislatiu que fa més fàcil la regularització de nouvinguts
Publicidad
Aplaudiments després de la votació i foto de família multicultural a l'escalinata del Parlament, on només faltaven representants del PP i del grup mixt. Així va acabar ahir l'aprovació de la Llei d'Acollida de les Persones Immigrades, que, en aquest cas sí, va aconseguir el suport unitari de les forces del Tripartit i de CiU, el 87% dels representants de la cambra. El PP, Ciutadans i José Domingo van quedar units en el seu rebuig pel paper de la llengua catalana en la nova norma, que la considera l'única llengua comuna d'integració, i que ha estat la gran controvèrsia del desenvolupament de la llei.
Publicidad
El vistiplau parlamentari a la normativa suposa aire fresc a un any polític marcat pel debat de la immigració, des de la polèmica de l'empadronament iniciada a Vic fins al repartiment de propaganda xenòfoba a Badalona per part del PP l'últim cap de setmana, passant per l'alarma d'enfrontaments al municipi de Salt.
El PP i el grup mixt, en contra per l'ús del català com a "llengua comuna"
En tot cas, es tracta d'una legislació pionera a l'Estat. Un cop estigui en vigor, la Generalitat podrà participar en el procés de regularització d'immigrants mitjançant l'emissió d'un certificat oficial que servirà per als ciutadans que faci tres anys que estan sense papers i vulguin aconseguir el permís de residència per la via de l'arrelament. El nou procediment serà possible gràcies a la modificació proposada per CiU de la Llei d'Estrangeria el desembre passat.
Publicidad
És aquest un dels principals eixos sobre els quals gira la llei, que s'activarà de forma gradual a partir de l'any que ve i fins al 2016. Això només serà possible amb la col·laboració dels ajuntaments, que portaran bona part del pes dels denominats serveis d'acollida, que són el punt d'arrencada de tot el procediment. Per això el diputat convergent Josep Lluís Cleries, després de defensar la llei, va demanar compromís per assegurar els recursos necessaris. Des del seu escó, la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, assentia amb el cap. Justament, un dels arguments de la conselleria per defensar la llei ha estat que el 30% dels recursos que s'hi invertiran en cinc anys, 306 milions d'euros aportats per la Generalitat i l'Estat, tornaran a l'Administració d'una forma o una altra.
Per aconseguir els informes d'integració que donaran preferència en el procediment administratiu, els immigrants hauran de fer abans diversos cursos. Vint hores de coneixement de la societat catalana i del marc jurídic, deu hores de formació laboral i 135 hores més de coneixements de llengua catalana.
Publicidad
El immigrants hauran de fer cursos per obtenir un certificat
Aquest últim bloc és el que més cou els opositors. Rafael López, diputat del PP, va aprofitar per atacar per aquest flanc, després de denunciar que s'obvia el castellà: "És un peatge per aconseguir drets" en el marc d'una llei "profundament nacionalista per crear nacionalistes". Un argument similar va sortir del líder de Ciutadans, Albert Rivera, al grup mixt: "Només s'adapta a un patró identitari".
Publicidad
Amb l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, que va desestimar un recurs del PP contra l'article 9 de la llei, referent al capítol lingüístic, els membres del quadripartit virtual demanaven no fer demagògia amb el tema del català, que ja consta com a llengua comuna d'integració al Pacte Nacional d'Immigració. La consellera Capdevila va garantir que els serveis d'acollida oferiran "als immigrants primer cursos de català i després cursos de castellà a qui ho sol·liciti".
Si el català va ser l'arma del discurs del PP i del grup mixt, els díptics xenòfobs del PP de Badalona van ser un altre argument afilat de convergents, republicans i ecosocialistes. El més directe i el més dur va ser Jordi Miralles, diputat d'Esquerra Unida i Alternativa, que va provocar la rèplica de Rafael López, que va dir que "assumim els problemes i no ens els callem".
Publicidad
Uns moments abans Miralles havia titllat els populars d'"irresponsables" per repartir la propaganda associant els ciutadans romanesos amb la delinqüència. I va incidir en la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, quan la va acusar de "tenir les mans tacades de mentides, de xenofòbia i de racisme" per estar present quan aquests díptics es repartien per Badalona.
"No n'hi ha prou amb demanar excuses", va llançar als diputats populars i, com a fórmula d'esmena, va exigir que "votin a favor de la llei i signin el Pacte Nacional per la Immigració". No ho va aconseguir, tot i que la polèmica del passat cap de setmana encara pren força sense que el PP adopti mesures contra Xavier García Albiol, president del PP de Badalona.
Publicidad
L'ambaixadora romanesa a Espanya, María Ligor, va enviar una carta al president de la Generalitat per demanar mesures contra les accions del partit conservador. "No és ètic ni jurídicament acceptable que s'utilitzi la generalització d'estereotips de marcat caràcter xenòfob amb finalitats electorals", es va lamentar.
El Govern, que esperava el permís del seu gabinet jurídic, va decidir ahir finalment portar davant la Fiscalia Coordinadora del Servei Especial de Delictes d'Odi i Discriminacions la distribució dels fullets del PP. Serà la segona denúncia al ministeri fiscal, després que dimarts Iniciativa per Catalunya decidís fer el mateix pas.
Publicidad
Sánchez-Camacho va descartar ahir obrir un expedient a García Albiol, com a responsable de l'edició dels fullets en què es podia llegir: "No volem romanesos". El PP analitzarà el cas de portes endins, segons va explicar la seva presidenta, que va assegurar que els díptics es van deixar de repartir. El portaveu del Partit Popular a l'Hospitalet de Llobregat, Juan Carlos del Río, va dir ahir que García Albiol "tindrà els seus motius" per haver editat el pamflet.