'O rei' del màrqueting

Algun defecte del Sandro? Si tens una estona te'n faré una llista", fa broma Marta Pineda, dona del nou president del Barça. Sandro Rosell (Barcelona, 1964) passa per ser un home enèrgic, però tranquil. "Quan alguna cosa no rutlla, sempre diu el mateix: Si es pot arreglar, tranquil. I, si no, doncs què hi farem", explica Andreu Ramos, el seu millor amic.

La veritat és que Rosell de prop guanya. És planer en la conversa, somriu sovint i es mostra molt segur d'ell mateix. Tant, que ratlla la fanfarroneria. "És positiu de mena", afegeix Pineda, que confessa: "Pugem al cotxe per anar a la platja, i es posa a ploure, jo m'empipo i ell se n'alegra. Podem anar a la muntanya!', proposa com si res". "I molt perfeccionista", apunta Ramos, que aquest dies, per donar suport a Rosell, ha deixat les seves vaques a cura de la família, a la Seu d'Urgell.

El patrimoni de la família Rosell està valorat en uns 250 milions d'euros

Casat i pare de dues nenes (Maria, d'onze anys, i Joana, de deu), Rosell, fill de Dolors i Jaume (gerent del Barça del 1975 al 1978 i fundador de Convergència), és llicenciat en administració d'empreses i MBA per Esade. Va començar a treballar com a responsable comercial al Pròxim Orient de la perfumera del grup Puig Myrurgia on va conèixer la seva dona. El 1990 es va incorporar al departament de màrqueting inter­nacional del COOB'92, com a responsable dels espònsors. I després del Jocs va assumir la gerència de l'empresa suïssa ISL, dedicada al patrocini esportiu, i agent comercial de COI, FIFA, FIBA, UEFA, IAAF i LFP, entre altres organismes relacionats amb el món de l'esport.

El 1996 va aterrar a Nike, com a responsable de màrqueting esportiu de la marca a Espanya i Portugal, primer, i de l'Amèrica Llatina, després. Per això, va viure quatre anys a Rio de Janeiro (Brasil), on va néixer la seva filla petita i on es va fer aficionat del Flamengo. Després de rebutjar un lloc a la seu central de la multinacional a Portland (Oregon), Rosell va tornar a Barcelona i va fundar Bonus Sports Marketing SL (BSM), una empresa dedicada també al màrqueting esportiu i valorada ara mateix en prop de set milions d'euros. Durant la campanya, Sandro ha assegurat per activa i per passiva que se la vendrà, no per incompatibilitat amb el càrrec, sinó perquè no hi podrà dedicar prou temps.

Segons una informació publicada per Expansión, el patrimoni immobiliari de la família Rosell, fruit de la venda d'Emte (l'empresa d'enginyeria que va fundar el pare als anys 60), ronda els 250 milions d'euros i les seves inversions s'articulen en dues societats: Prolecsa i Grup Far. La primera, que gestiona immobles de tot tipus, presidida per Sandro. La segona, per una de les seves germanes. "Aparcaments, naus industrials, despatxos, una empresa de fang per a nens, una piscifactoria, una gasolinera [al carrer de Balmes], un parell de càmpings...", explica Rosell, assessor també de la Fundació Nelson Mandela.

Afable i planer, es mostra tan segur d'ell mateix que ratlla la fanfarroneria

Educat a l'escola progressista Costa i Llobera i amant de l'esport surt a córrer cada dia i participa sovint en curses populars, Rosell va començar a jugar a futbol a la Penya Barcelonista de Collblanc, però, com a extrem esquerre no va fer fortuna. Es confessa admirador del Cruyff futbolista i recorda amb una il·lusió especial els anys que va fer d'aplegapilotes al Gol Nord de l'estadi.

Veí de les Corts fins ara solia anar al Camp Nou a peu, Rosell s'ha fet construir la casa en uns terrenys de la família a prop del centre comercialL'Illa. Un edifici modern on també ha instal·lat les oficines de la seva empresa. Sandro, Marta i les nenes ocupen el dúplex de l'àtic; al soterrani hi tenen un celler preciós.

El 2003 es va unir al grup que encapçalava Joan Laporta poc temps abans que se celebressin les eleccions.Tot i que tots dos havien coincidit entrenant-se al Sant Andreu de ben jovenets, els va tornar a reunir Jordi Moix, membre de l'Elefant Blau i excompany d'Esade de Rosell. Diuen que l'amistat de Sandro amb Florentino Pérez amb qui, a més a més, comparteix el delit pels ous ferrats va esdevenir fonamental perquè l'aleshores dirigent del Madrid ajornés fins després del comicis blaugrana la presentació de David Beckham, a qui el Madrid ja havia fitxat quan Laporta i Rosell encara anunciaven que vindria al Barça. Tot i això, Sandro ja va discrepar del president en la primera decisió que va assumir la seva junta, quan, per majoria, van decidir no aixecar les catifes del club i fer balanç públic de la gestió de Joan Gaspart.

Com a vicepresident esportiu, la seva proximitat amb Ronaldinho i el seu germà Roberto va ser determinant en el fitxatge del Gaúcho. Però l'entrenador Frank Rijkaard i el secretari tècnic Txiki Begiristain els va triar Johan Cruyff, amb les idees del qual Rosell va topar des del principi. L'holandès va criticar la brasilització de la plantilla en un article a La Vanguardia i des d'aleshores Sandro no en vol saber res, del Flaco. Després de dos anys al club i una dotzena de topades amb Laporta, Rosell va dimitir i, amb ell, quatre directius que ara formen part de la seva candidatura: Josep Maria Bartomeu, Xavier Faus, Jordi Monés i el mateix Moix.

"És un tipus molt normal. Li agrada escoltar la gent amb qui treballa. Tracta els companys de tu a tu. Pregunta molt i no et fa sentir un subordinat", apunta el seu col·laborador i amic Juanjo Castillo. I afegeix: "Però és molt exigent. Dóna molt i demana que la resta estigui també a l'altura. Fa molts anys que el conec i que hi treballo i crec que, com a molt, ens devem haver barallat una vegada, i per temes de feina".

Sandro no ha perdut el costum de pujar a Àger (Noguera), poble del seu pare, i anar a buscar bolets quan n'és l'època. "Sóc d'un poblet petit de Lleida", respon quan algú li diu que és un pijo. No li agrada gens,però ho ha de sentir sovint. Si ell no ho és, aquests dies, si més no, la seu de la seva candidatura n'estava plena. De pijos i pijes entre els quals Rosell s'hi movia amb prou naturalitat mentre taral·lejava Rod Stewart: "Do you think I'm sexy?...".