'La Ciutat de la Justícia és una cosa i la música una altra. Però les dues s'han conjuntat en la meva persona', diu Araceli Aiguaviva, jutge penal, hores abans de presentar a Luz de Gas el seu tercer àlbum, Deixa, catorze temes en què es fusionen la bossa nova i el jazz. El mòbil interromp sovint la xerrada mentre beu glopets de cafè amb gel. Diu que està un pèl nerviosa. 'Sento una barreja de por i de ganes per començar a cantar. Visc com en estat d'alerta', diu la magistrada que, malgrat tenir 'una memòria fatal', es recorda molt bé 'd'una escena amb cinc o sis anys, la primera vegada que em veig cantant: era al pati de l'escola i cantava a crits allò de por el camino verde que va a la ermita'.

Canta treballant?

He hagut de deixar-ho perquè la música em distreu de fer sentències. De vegades trobo algun advocat que també fa música i parlem una mica als corredors, ja està.

Toga de dia, lluentons de nit?

No, no. Moltes vegades vesteixo igual a la feina que a l'escenari. De fet, hi ha un vestit amb el qual em sento molt a gust, un vestit jaqueta de roba molt flexible amb una ratlleta fina, que no pesa, no molesta, i l'utilitzo tant per treballar com per actuar.

Tots els temes pertanyen a grans cantants. Deixa' ve d'una col·laboració entre Vinicius de Moraes i Baden Powell. Per què l'ha triat com a títol?

M'agrada molt... és una paraula que sona i significa el mateix en portuguès, brasiler i català...

El disc està dedicat al seu marit mort fa tres anys, Josep Maria Huertas, gran referent per als periodistes catalans.

Aquest disc surt ara, quan m'he sentit amb forces després de la seva mort. I entre tots els temes n'hi ha un, Por causa de vocè, on no queda molt clar si es parla d'una persona que va morir o va marxar, però quan el canto em sento molt amb ell. Vam estar junts 39 anys.

Huertas era un gran explorador urbà. Les cantants de bossa nova catalanes s'han de buscar amb llanterna.

Hi ha molt pocs locals que fan aquesta música, tampoc hi ha mànagers. És força frustrant. Crec que les institucions haurien de preocupar-se per fer menys megaconcerts multimilionaris i donar més suport a l'entramat de petites associacions. Jo sóc de l'Associació de Músics de Jazz i t'hi trobes gent ben valuosa que es queda a casa.

Té tendència a la feina complicada: els jutges també se senten maltractats.

(Riu.) La justícia arrossega una manca de mitjans mil·lenària. Després de les darreres protestes reivindicant unes condicions millors, s'estan fent coses, però són tan insuficients per la demanda de justícia que hi ha...

Malgrat tot...

...m'agrada molt fer judicis perquè tens contacte amb la gent. Voldria que els testimonis poguessin preguntar més coses, hi ha d'haver una relació humana.

La gestió de la justícia des d'òrgans de govern catalans, milloraria la situació?

Crec que sí. La proximitat sempre ajuda. Llàstima que des de la visió centralista no s'hagi entès així.

Ha pensat deixar la justícia per dedicar-se a cantar?

No, no... hi ha el tema econòmic. Visc sola, tinc la meva mare... De tota manera, la música és una altra cosa. M'ajuda a viure i a treballar millor. No em concebo sense música.