En públic, el Govern de la Generalitat assegura que no es va precipitar en la redacció de la llei òmnibus. En privat, sosté exactament el mateix. I això malgrat que l'executiu que presideix Artur Mas va fer ahir marxa enrere per anunciar que el seu macroprojecte legal, que tenia 631 articles, es transformarà en com a mínim sis lleis diferenciades i amb canvis significatius.

Així ho va imposar ahir el president al Consell Executiu setmanal: el Govern ha atès les reivindicacions principals dels grups de l'oposició i sobretot del PSC per donar impuls a la tramitació del controvertit projecte, que havia aixecat dures crítiques en les darreres setmanes. Segons va anunciar el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, el projecte inicial es transformarà en tres: el de simplificació i millora de regulació, el d'agilitat i reestructuració administrativa, i el de promoció de l'activitat econòmica. A aquests tres grans eixos se n'han d'afegir tres més: els canvis en matèria d'urbanisme, la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la del Consell Audiovisual de Catalunya, peticions, explícites totes elles, del PSC.

Amb aquest gest, el Govern acontenta PSC, PP i ERC, que havien llançat crítiques diverses i variades contra un projecte que consideraven un calaix de sastre, un intent de carregar-se el llegat del Tripartit i un atemptat contra el parlamentarisme, a més de ser una norma que incomplia el precepte d'homogeneïtat que han de mantenir les lleis segons la normativa parlamentària.

L'executiu no només s'ha limitat a trossejar la norma. Ha alterat el redactat de punts que els partits de l'oposició consideraven imprescindibles per evitar males interpretacions i n'ha deixat fora diversos articles polèmics. Així, el Govern ha filat més prim per tal que l'exigència d'un mínim de sis mesos d'empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret a l'atenció sanitària urgències a part afecti només els casos de turisme sanitari. El nou redactat precisa que la mesura no va dirigida a vetar els immigrants i implicarà que els turistes hauran de pagar pels serveis que se'ls prestin.

Una altra de les rectificacions fetes pel Govern ha estat suprimir l'al·lusió al possible ús de consultes i quiròfans d'hospitals públics per part de mútues privades; si es produeixen aquestes activitats privades, es procedirà a cobrar-les.

L'executiu no només ha mirat d'acontentar l'oposició inicial dels partits, sinó de respondre també als interessos dels sectors que van presentar 2.344 al·legacions al projecte. A més, s'ha fet enrere en la seva pretensió de canviar la llei d'horaris comercials per permetre que es pugui obrir l'1 de maig i l'11 de setembre; tots dos dies seguiran sent festius amb caràcter general.

Un altre efecte de la pressió dels grups sobre un projecte que encara ha de passar el tràmit parlamentari i que per tant encara es pot veure modificat es deixa notar en l'àmbit cultural: l'anunciat desmantellament del Consell Nacional de Cultura i de les Arts (CoNCA) i de la Institució de les Lletres Catalanes queda aturat. Pel que fa a la Biblioteca de Catalunya, seguirà sent un organisme autònom i no quedarà absorbit per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El projecte seguirà, malgrat els detalls, afrontant la reforma de 74 lleis i 8 decrets, un nombre que mostra l'ambició de la llei òmnibus original. Entre els principals efectes de la futura llei hi ha la rapidesa amb què els emprenedors podran obrir el seu negoci. Si la mitjana a Catalunya està avui sobre els 10 o 11 mesos de tràmits, des d'ara la posada en funcionament d'un negoci serà pràcticament instantània. 'Zero dies', va dir molt gràficament Homs. La intenció del Govern és que es pugui comprovar a posteriori si els empresaris han seguit la legislació en la posada en funcionament dels seus projectes.

També es manté la prohibició que les prostitutes puguin exercir a les carreteres catalanes, una norma que, segons va explicar Homs, s'emmarcarà dins de l'avantprojecte de la llei de simplificació i millora de regulació.

El Govern no ha fet marxa enrere en projectes molt criticats per ICV-EUiA, com són els que afecten els canvis a la zona protegida del cap de Creus (Alt Empordà), la supressió de l'expropiació forçosa de pisos buits o la desregulació dels apartaments turístics, iniciatives totes elles en què els ecosocialistes van ser protagonistes durant la legislatura anterior.

El polèmic permís perquè les motocicletes puguin circular per pistes i camins de muntanya que en el seu dia va ser negat pel Govern de Jordi Pujol es mantindrà, però amb una prerrogativa: que els propietaris d'aquestes muntanyes hi donin la seva autorització.

El PSC, principal destinatari dels canvis inclosos pel Govern en l'avantprojecte, no va tenir ahir inconvenient a felicitar-se pel canvi de rumb imposat per Mas: 'Celebrem que el Govern hagi rectificat les formes'. Van ser paraules de la portaveu adjunta al Parlament, Laia Bonet, que no obstant això va ser prudent i va recordar que els socialistes encara no coneixen el detall de la llei i no poden assegurar que no presentaran una esmena a la totalitat. Segons va afegir, l'executiu ha rectificat respecte al primer projecte, que comportava 'silenciar i emmanillar el Parlament'.

Aquest projecte legislatiu ha servit per entreveure un canvi d'actitud dels socialistes envers el Govern després de la distància que es va poder veure en matèria pressupostària; el PSC ha decidit canviar de rumb. Diferents fonts consultades per aquest diari apuntaven que això no es deu en cap cas als posicionaments de CiU al Congrés, amb què ha beneficiat el PSOE. 'Tenim estratègies absolutament diferenciades', deien des del partit. 'Volem recordar que som un partit de Govern i que no estem aïllats a la muntanya', afegia una segona veu del PSC.

ICV-EUiA, per la seva part, queda un cop més com el partit més crític amb les propostes del Govern. La seva portaveu, Dolors Camats, va afirmar ahir que el projecte 'continua sent una barbaritat des del punt de vista democràtic' i va treure importància a la partició de l'avantprojecte de llei: 'No demanem partir-la, demanem aturar-la'. Segons va dir Camats, aquesta futura normativa suposa un 'atac a la participació' i beneficia el sector privat sobre el públic, sobretot en matèria de sanitat. La dirigent ecosocialista va aprofitar per criticar el posicionament d'ERC i PSC sobre el tema.

Pels independentistes, Anna Simó va avançar que no preveuen presentar-hi una esmena a la totalitat tot i assegurar que 'hi ha coses' en què no es podran posar 'd'acord'. Simó va supeditar un eventual acord futur a veure primer els detalls del text. Qui més entusiasta es va mostrar amb els tres avantprojectes va ser el PP. El seu portaveu, Enric Millo, va fer seva la iniciativa: 'No és que hi coincidim, és que els ho hem demanat des del principi d'aquesta legislatura'.