Les ajudes públiques 'salven' 3.000 famílies
La Generalitat ajuda a pagar hipoteques o lloguers
Publicidad
Un informe assegurava fa unes setmanes que els casos de desnonaments a Catalunya s'havien multiplicat per cinc en els últims quatre anys. Les estadístiques de la Generalitat no són tan contundents, però s'hi assemblen. Unes 3.000 famílies hauran demanat ajuda urgent aquest any (2.850 fins ara) per poder pagar les seves hipoteques o lloguers. La xifra suposa un 263% més que el 2007, tres vegades més que quan va començar la crisi econòmica i immobiliària.
Publicidad
Aquesta va ser la principal dada que va aparèixer ahir a l'última reunió d'aquesta legislatura de seguiment del Pacte Nacional de l'Habitatge 2007-2016. Allà, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar que l'administració autonòmica ha hagut de destinar cinc milions d'euros per evitar que els demandats haguessin d'abandonar els seus domicilis. "S'apunten elements de recuperació, però les necessitats són també més intenses", va manifestar el conseller.
Els agents socials critiquen la falta de compromís de les caixes d'estalvis
Un dels instruments que s'han posat en marxa per evitar el desallotjament de pisos per impagament dels rebuts és l'Ofideute, un intermediari creat per l'administració. Els agents socials van ser molt crítics amb la falta de compromís de les caixes d'estalvis amb un ens que és massa "voluntarista", com el va definir l'assistent de CCOO a la reunió, Xavier Becerra, que va explicar que les caixes no s'han compromès en la mesura. L'Ofideute, posat en marxa al mes de maig, hauria participat en 3.000 casos.
Publicidad
El Govern també ha injectat 390 milions d'euros en els últims quatre anys en concepte d'ajuda al lloguer. Si el 2007 es va subvencionar 14.000 famílies, aquest últim any la demanda ha permès arribar a 73.000 llars, xifra que suposa multiplicar per cinc els beneficiaris. Les dificultats que passen les famílies arran de la crisi van ser l'eix de la reunió d'ahir. Un altre punt que va absorbir gran part de la trobada va ser la reducció de la inversió en habitatge que preveu el Govern central per al pròxim exercici. Hi ha un important temor entre l'administració i els agents socials sobre el futur de la promoció d'habitatges de protecció si es redueixen les subvencions, sobretot les de lloguer.
Segons l'esborrany plantejat pel Ministeri d'Habitatge, les ajudes als pisos socials en règim de lloguer caurien un 40%, la qual cosa faria gairebé impracticable la possibilitat de construir-ne més. El problema radica en el fet que, justament aquesta última legislatura, la Generalitat s'ha centrat en aquesta fórmula per desenvolupar pisos per als ciutadans amb menys recursos. Dels 40.770 habitatges de protecció oficial construïts en els últims quatre anys, el 43% són de lloguer.
Publicidad
Per aquest motiu al si de la reunió es va plantejar la possibilitat de fer un front comú perquè Madrid es repensi la seva postura, especialment en aquest sentit.