L'IRPF pujarà per a les rendes altes

El Govern català no va voler perdre temps i, hores després de l'aprovació del decret contra la crisi al Congrés, els representants del tripartit ja es van reunir per analitzar-lo i tirar endavant el seu propi pla d'austeritat. La reacció catalana contra la crisi tindrà dues potes: la primera és un decret que s'aprovarà entre avui i demà per començar-se a aplicar l'1 de juny i que afecta sobretot el sector públic. La segona, en canvi, és una mesura de govern que s'aprovarà a finals de juny i que preveu l'augment de l'IRPF a les rendes més altes.

Aquest últim punt és el que encara està negociant el tripartit i del que hi ha més incògnites. El secretari general d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, va explicar a Públic que la mesura serà "esglaonada" i que l'increment afectarà les persones que cobren entre 53.407 i 100.000 euros anuals. Com més alta sigui la nòmina, més es farà pagar. Es calcula que els que cobrin més de 100.000 euros tindran un augment de l'IRPF de fins a cinc punts. Aquest canvi es notarà a la declaració de la renda de l'any vinent i només afecta el 50% de l'IRPF, que és el que gestiona la Generalitat. L'altra meitat és competència de l'Estat. Boada, que va participar a la reunió, va destacar que aquesta mesura anirà acompanyada "d'un augment de control contra el frau fiscal", que també ajudarà a fer créixer els ingressos de la Generalitat.

El decret, en canvi, sí que està tancat. Per reduir la despesa pública, el text preveu rebaixar un 3,21% la inversió destinada als concerts sanitaris i un 4,85% la dels centres educatius. Això afecta les despeses ordinàries de cada sector. Aquesta reducció es complementarà amb la retallada de sous que ja va anunciar el Govern espanyol i que afectarà els funcionaris en un 5% del seu salari base. Fonts del tripartit van avançar que aquesta mesura no afectarà els professors de les escoles bressol i que afectarà menys els que treballen als centres concertats, ja que acostumen a tenir sous inferiors. Els consellers de la Generalitat i el mateix president es retallaran el sou un 15%. La mesura afectarà, en menor grau, els directors generals.

A més, el decret augmentarà en un punt l'impost de transmissions patrimonials fins a arribar al 8%. El canvi afectarà també la compra d'habitatges de segona mà, que fins ara en quedaven al marge. L'impost d'actes jurídics (que afecta les hipoteques, les ampliacions de capital i el tràfic mercantil, entre d'altres) pujarà entre un 1% i un 1,2% i es tancaran una setantena d'empreses públiques.

El diputat de CiU, Jordi Turull, va criticar la mesura i va ironitzar: "Al final veurem alguns darrere de pancartes contra mesures que ells mateixos hauran aprovat al Parlament".

Entre els empresaris, els canvis tampoc no van agradar gaire. El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va titllar la mesura de molt dolenta: "Estic radicalment en contra de més pujades d'impostos", va assenyalar, per recordar la seva total oposició a un augment de l'IVA al juliol, que en el seu parer ja portarà un retrocés de l'incipient reactivació econòmica. L'empresari Cassimiro de Dalmau va denun­ciar que, amb més imposicions, "el sector privat tindrà menys recursos per tirar endavant".

Però entre els empresaris també hi ha qui dóna suport a la iniciativa. El president de Caixa Sabadell i de la futura unió de caixes anomenada Unnim, Salvador Soley, sí que entén que en un moment "excepcional" com és l'actual crisi, que obliga a retallar els sous dels funcionaris, les mesures "han de ser proporcionals per a tothom", de manera que les rendes altes "han de tenir molta més consideració". A les persones amb alt poder adquisitiu "els ha anat molt bé fins ara, en els temps de bonança, i ara cal assumir que estem en un període excepcional a nivell econòmic".