El signe de restar de les calculadores municipals suporta aquests dies un ritme frenètic. Els governs sorgits de les eleccions locals del 22 de maig s'esforcen a quadrar els primers pressupostos, però la crisi ombreja damunt dels comptes públics i els seus mitjans de comunicació estan en el punt de mira de les retallades. L'anunci de tancament de Televisió L'Hospitalet ha provocat un efecte dominó i no són pocs els ajuntaments que es plantegen seguir el mateix camí o similar. N'hi ha que ja han fet pública la decisió, com és el cas del mitjà hospitalenc, altres han anunciat rebaixes i una majoria ha obert un debat que es tancarà amb els pressupostos del 2012.

El mapa de la TDT a Catalunya inclou actualment 96 televisions, d'aquestes 37 són per a la gestió pública i 59 per a la privada. De les 37 públiques, 33 es gestionen amb agrupacions de municipis i quatre depenen d'un de sol (Barcelona, Badalona, l'Hospitalet i Reus); del total de televisions públiques planificades en funcionen 13 i de les privades, 46.

De les 96 televisions que hi ha a Catalunya, 37 són públiques i 59 de gestió privada

A l'anunci de tancament de Televisió L'Hospitalet i a la retallada del 13% en els pressupostos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s'hi han anat sumant al llarg d'aquests dies altres mitjans locals que també preveuen canvis més o menys dràstics: Gavà Televisió ha fet públic que, després de 14 anys, abandona la TDT i a partir de l'1 de gener només operarà per internet (sistema IP). Aquesta sortida, que abarateix els costos, també la tenen en compte altres ajuntaments com una posició intermèdia abans del tancament.

Per la seva banda, és previst que Mataró tanqui un dels dos canals locals que té, Blanes vol reduir a la mínima expressió els mitjans públics després d'acomiadar set de nou treballadors, i Manlleu es vol mantenir sota mínims amb només dos treballadors. Altres ciutats, com Badalona, han anunciat que pensen reduir el pressupost destinat als mitjans públics en un 50%, passant de 2,6 a 1,3 milions. I més ajuntaments, com ara Igualada, encara no han pres una decisió en ferm, però la idea és minimitzar o tancar la televisió.

En un altre extrem trobem l'Ajuntament de Barcelona, que segueix apostant per la televisió de proximitat amb un ajustament pressupostari de BTV que, en tot cas, no serà superior al 3%. El mateix alcalde Xavier Trias ho confirmava en el seu Twitter: 'La televisió pública és important i Barcelona necessita una televisió'.

Trias defensa BTV, però Gavà, Mataró, Blanes, Badalona i Manlleu ja apliquen la tisorada

Precedent perillós

'Catalunya té una llarga tradició de teles locals i ara moltes d'aquestes estan en perill', alerta Gabriel Barragan, director d'Acció Local de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), entitat pública de la Diputació de Barcelona que serveix continguts a les televisions locals. Barragan entén que la crisi pot fer comprensible el tancament, però demana als governs que abans de silenciar les teles replantegin els seus mitjans públics.

Les alarmes també s'han encès en el Sindicat de Periodistes. Un portaveu indica que l'anunci de l'Hospitalet 'ha establert un precedent que ajuntaments de tots els colors polítics semblen disposats a seguir'. Barragan recorda que la feina que fan els mitjans públics locals no els farà ningú més, 'la proximitat que t'ofereix Televisió L'Hospitalet al seu municipi, per exemple, no l'ofereix TV3'.

Sindicats i periodistes presenten avui un manifest en defensa dels mitjans públics

Manifest unitari

Per intentar posar fre a la situació, els col·legis de Periodistes i de l'Audiovisual de Catalunya, juntament amb CCOO, UGT, UPIFC i el Sindicat de Periodistes han constituït la Plataforma en Defensa del Servei Públic de Ràdio i Televisió de Catalunya, que preveu presentar avui el Manifest en defensa dels mitjans de comunicació públics catalans. De fet, la CCMA va decidir ahir adherir-se a la iniciativa, que té tres objectius concrets: defensar el servei públic de ràdio i televisió en llengua catalana, els canals de TV3 i Catalunya Ràdio, de les ambicions dels grups de comunicació privats i l'espai públic de debat d'idees i de cohesió social que només garanteixen els mitjans públics.

El manifest defensa que 'els recursos destinats als mitjans de comunicació públics no són una despesa, sinó una inversió per a la normalització de la llengua, la qualitat democràtica del país, la cohesió social i l'expansió cultural'.

Josep Micaló, coordinador de la Comissió de Prestadors del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), recorda que la crisi 'no només afecta les televisions públiques locals, sinó també les privades, les primeres per culpa de les retallades dels ajuntaments i les segones per la baixada d'ingressos publicitaris'. Un bon exemple d'això és la televisió privada de Figueres, que ha anunciat el tancament.

Tant les televisions públiques com les privades ja es van haver d'adaptar a la implantació de la TDT, que, segons Micaló, va fer una primera selecció. Barragan entén que la TDT parteix 'd'un plantejament equivocat' i Micaló reclama una redefinició del mapa que permeti ajuntar freqüències i, així, abaratir costos.

La redefinició és competència del Govern de Madrid, però és la Secretaria de Comunicació de la Generalitat qui ho ha de demanar. El seu màxim responsable, Josep Martí, també defensa aquesta reformulació: 'La realitat és la que és i el mapa ha de ser sostenible i ara no ho és', indica, i remarca que 'la solució no pot venir únicament dels fons públics'.

Pel responsable del Govern català hi ha una saturació en el mercat televisiu, públic i privat. 'El mapa actual de les televisions és un vestit massa estret, que no correspon a la realitat', per això Martí vol dibuixar una nova proposta juntament amb el CAC i amb el sector, i dubta que Madrid hi posi pegues. Això, a la pràctica, significa fomentar les fusions i les col·laboracions entre totes les televisions.

Micaló calcula que la reforma podria reduir a la meitat l'actual panorama. També defensa una aliança més gran entre les televisions públiques i les universitats on sigui possible i posa com a exemple Tarragona. Per Micaló cal fomentar, tant en l'àmbit públic com en el privat, la cooperació i els acords entre televisions.

Les ràdios també perillen

El tema afecta també, però en menys mesura, les ràdios locals públiques. 'No és tan greu perquè les ràdios són molt més sostenibles, però el perill també existeix', comenta Francesc Triola, director de COM Ràdio. La cadena radiofònica de la Diputació de Barcelona patirà una retallada del 15%, que Triola lamenta 'perquè arriba en el pitjor moment, just ara quan les ràdios més ens necessiten'. Des de la Secretaria de Comunicació, Martí recorda que hi ha projectes de ràdio que són viables 'en tant que hi té un paper clau l'amateurisme' i esperona a buscar fórmules mixtes. Martí entén, però, que el problema gran no són les ràdios sinó les televisions, 'que multipliquen per deu els costos de les ràdios sense multiplicar els ingressos'.