A cavall del debat entre esquerra i dreta, la qüestió de la immigració bull amb més o menys visibilitat com una clau de la campanya. A Catalunya, tres forces polítiques de perfil xenòfob competeixen amb l'ambició de prendre posicions en l'espai que tendeix a créixer a mesura que la crisi s'acarnissa en els sectors més populars i desprotegits de les ciutats.

L'invent principal és Plataforma per Catalunya, creada el 2002 a Vic i liderada pel regidor Josep Anglada. Amb només 20 anys, el líder de PxC ja militava a les files de Fuerza Nueva, el partit d'extrema dreta creat durant la Transició per l'antic procurador franquista Blas Piñar. Anglada va fregar l'acta de diputat al Parlament el 28-N i aspira ara a fer el gran salt en el territori municipal, on ja disposa de 17 regidors. Les ciutats de Vic (4), el Vendrell (4) i Cervera (2) en són les més significatives.

Res de nou. Aquest fenomen es viu des de ja fa dècades en alguns dels països més civilitzats d'Europa i torna a aflorar amb intensitat. Els vents xenòfobs recorren el continent des de Finlàndia fins al sud de França i animen la temptació populista i autoritària.

Amb més de 200.000 habitants i un ric substrat social teixit per la integració de diverses generacions d'immigrants, Badalona s'ha convertit en el gran laboratori on el PP experimenta la defensa del territori amenaçat per PxC i altres satèl·lits (Partit per Catalunya i Via Democràtica). Res de subs­­tancial diferencia aquesta ciutat de moltes altres del seu perfil i mida, però amb una renda de partida de 7 regidors sobre 27 i una expectativa de vot a l'alça, el candidat del PP s'ha convertit en l'autèntica punta de llança de l'assaig. El regidor Xavier García Albiol va exhibir ahir el seu arsenal dialèctic en un tens debat radiofònic organitzat per la Ser amb l'alcalde i candidat socialista, Jordi Serra. El públic reunit a l'auditori del museu municipal es va sumar a la baralla amb insults i crits, en un apunt molt revelador de la passió per la brega i el traç gruixut.

García Albiol no es prodiga a esmentar les sigles del PP i es presenta com una persona amb les idees clares, 'que és el que la gent vol'. Algú capaç de reconèixer els problemes amb noms i cognoms va tornar a estigmatitzar els 'gitanos romanesos', ciutadans de ple dret de la UE, d'altra banda, com a focus principal d'inseguretat i incivisme i decidit a aplicar solucions. 'Jo no vull abandonar les persones a la seva sort', va dir Albiol, a qui Jordi Serra va acusar d'instrumentalitzar i espectacularitzar la immigració amb fins electoralistes. 'Els ciutadans de Badalona li donaran una bona lliçó', va aventurar en to molt sever l'alcalde, que en cap moment li va creuar la mirada.

Però no és només espectacle. Albiol defensa literalment 'que les ajudes socials s'han de prioritzar per als veïns de Badalona' i afegeix que 'no pot ser que persones de fora vinguin a delinquir i, a sobre, haguem de donar-los ajudes socials'. Aquesta sentència va tancar un tens intercanvi sobre beques de menjador, places de guarderia i, en fi, els problemes de desestructuració social que Albiol atribueix sense embuts a la nova immigració.

La idea del candidat pertany al tronc comú de l'extrema dreta xenòfoba i la seva doctrina de la preferència nacional local, en aquest cas davant dels nouvinguts. És a dir, 'els altres'. Aquest principi, que inspira el catecisme del Front Nacional de Le Pen des del 1985, defensa que es reservin les subvencions i es prioritzi l'ocupació per als nacionals i es neguin les ajudes als que no tenen la nacionalitat del país d'acollida. Vet aquí la naturalesa del fantasma que tenim al davant.

Una vegada més, el PP utilitza un llenguatge directe i cru per parlar dels problemes. 'Badalona és un polvorí', diu Albiol. Sona excessiu, però és cert que la filtració d'adreces i dades confidencials de pacients hospitalaris, alguns d'ells menors d'edat, per a la bustiada electoral revela pràctiques més enllà de la llei. El comitè de campanya d'ICV de Badalona presenta avui una denúncia sobre el cas, que se suma a l'agitació que regna al laboratori.