Le_SSRqAcadèmia del Cinema Espanyol ha decidit per unanimitat que els actors menors de 16 anys no podran tornar a rebre l'estatueta d'aquell capgròs que vol representar el geni de Goya. Segons un comunicat de la institució, l'Acadèmia: 'Considera que aquest premi pot provocar als menors de 16 anys una sèrie de factors externs que condicionin el seu desenvolupament professional i personal sense el criteri i la responsabilitat que s'ha d'exigir a un professional amb la maduresa desitjable'. Estranya prevenció en un sector que té una amplíssima nòmina de canalla que fa d'actor. A Catalunya, per exemple, tenim una tradició que es diu Els pastorets i que també condiciona menors d'edat per participar en una obra de propaganda catòlica inadmissible dins d'un context d'educació laica.

En fi, que ara una de les activitats més específicament infantils com és jugar a ser altres persones es queda sense premi. Diuen els mandataris de l'Acadèmia que obtenir un Goya porta una sèrie d'obligacions legals i econòmiques així com el dret de vot per a les properes edicions dels premis. Una excusa ben pobra, perquè són aquestes normes que amb una senzilla modificació en el reglament intern podien esmenar els efectes propis d'adults.

La protecció dels nens és més un reflex de tabús i obsessions dels adults que un projecte racional i assenyat

D'altra banda, dins aquesta cosa de soroll infernal que anomenen carreres de motos, un noi anomenat Maverick Viñales, fill de la gironina vila de Roses, ha guanyat una carrera aquesta setmana. El noi, nat el 1995, és també un menor, però en el seu cas es considera que donar-li un trofeu no minvarà la seva 'maduresa desitjable'. Al contrari. A la gent que va amb moto, la competència els esperona a anar encara més ràpid.

La nostra societat té amb els menors un tema que ens obsessiona. Tinc la impressió, però, que la protecció dels nens és més un reflex dels tabús, dèries i obsessions dels adults que un projecte racional i assenyat. El pobre Maverick (que prou pena té amb la catàstrofe onomàstica que van perpetrar els seus pares) corre el risc, amb la seva activitat de fer-se mal de veritat, quedar coix o coses encara pitjors, però ningú no hi protesta perquè la competitivitat i la velocitat són dos valors essencials per a nosaltres.

Els temes relacionats amb adolescents i sexe, per exemple, sempre ens escandalitzen molt més, encara que la salut dels participants estigui més a resguard que la d'en Maverick. El sexe ens fa por, els 200 km/h no. Ho hem vist amb la darrera mesura del Govern sobre velocitat màxima. Com va explicar el ministre José Blanco: 'Tornar als 120 km/h connecta amb el sentiment majoritari del país'. El sentiment majoritari és protegir els menors de tots els perills del nostre món excepte de l'estupidesa, el lucre i la velocitat.

L'Acadèmia del Cinema Espanyol, amb un cinisme fantàstic, prohibeix el premi però no la feina. Els menors poden treballar en el show business però no accediran al sistema meritocràtic de l'ofici. Estranya lliçó sobre l'esforç i el talent. D'altra banda, ningú no troba malament ni perillós que un marrec com és Justin Bieber esdevingui, no un cantant, sinó un pur producte de màrqueting.

Crec que si hem de protegir els nostres menors ha de ser, sobretot, de nosaltres mateixos. De tot allò que ens ha portat a infantilitzar el que era seriós i explotar comercialment la infantesa.