"Darwin va aprendre viatjant en un vaixell"

Devia tenir uns 9 anys quan al zoo va quedar-se embadalit mirant els ulls de l'Urko, un fill del Floquet de Neu. "Per què ens assemblem tant?", es va preguntar. L'espurna de l'evolució l'havia cremat. Des d'aleshores, Jordi Serrallonga va invertir l'assignació setmanal d'avis i pares a anar a exposicions, a comprar-se llibres de Darwin, i va excavar als descampats del seu barri de Can Boixeres "a la recerca de l'origen de la vida" fins a trobar-se viatjant de Kènia a Austràlia fins a convertir-se en un dels naturalistes espanyols de referència. Ara ret homenatge "al científic més important de la història de la humanitat" en el llibre Regreso a Galápagos (Cuadernos Livingstone).

"Darwin podria haver mort del mal de Chagas i m'he proposat esbrinar-ho"

Es preocupa per Darwin fins al punt d'investigar quina va ser la misteriosa malaltia que el va turmentar durant anys.

Treballo amb dos doctors de medicina tropical del Clínic. Es diu que Darwin podia tenir el mal de Chagas i ens vam proposar esbrinar-ho. Hem seguit els seus diaris per detectar la simptomatologia però fins que no tinguem resultats clars no donarem un veredicte. Potser algun dia podrem analitzar una part orgànica del seu cos...

A Darwin potser li va faltar mètode investigador durant el periple de cinc anys al Beagle'?

"Ara als científics se'ls exigeixen resultats i no s'intercanvia la informació"

Però va aprendre experimentant de primera mà, dels encerts i les errades. La seva carrera universitària va ser aquell viatge en vaixell.

També desmenteix tòpics.

Com aquell que diu que va cridar l'eureka de la ciència a les Galápagos. Intento explicar que el Darwin que arriba a les illes s'està instruint. La seva primera impressió és la d'un lloc trist i àrid mentre el capità Fitz Roy li llegeix passatges bíblics... El darwinisme vindrà després. I és ara quan està present a tot arreu, és ara quan idees com adaptació, especialització o supervivència del més apte són d'ús comú.

"Sembla que t'hagis de jugar la pell per parlar de natura, com als documentals"

El llibre és un exemple de com transmetre ciència al públic.

Al meu cap hi ha sempre divulgadors com Attenborough, Carl Sagan, Cousteau, Rodríguez de la Fuente... Si bé la línia actual està més marcada per l'Steve Irwin (el caçador de cocodrils), el Calleja o El último superviviente: sembla que te l'hagis de jugar per parlar de natura. La paraula morir apareix constantment en molts documentals. Crec que es pot fer un tipus de divulgació divertida i entretinguda sense necessitat d'aquests espectacles.

Enyora les elegants polèmiques científiques del passat.

Ha passat com al rugbi. Abans cantaven les alineacions dient: McCarthy, policia local; O'Brien, carnisser. No hi havia lesions greus perquè tots sabien que el rival havia d'anar a la feina l'endemà. Amb la professionalització, tot va canviar. Com a la cièn­cia. S'han de rendibilitzar resultats i això s'aconsegueix tenint èxit, augmenta la rivalitat, no s'intercanvia la informació. Hi ha gent convidada a conferènciesque diu: si hi va aquest, jo no hi vaig.

I en aquesta selecció natural, qui triomfa?

La Revolució francesa va posar en un pedestal Cuvier, defensor d'unes idees científiques absolutament antirevolucionàries.Un exemple que si saps jugar les teves cartes i mantenir una certa ambigüitat pots arribar ben lluny... al marge d'allò que ofereixis.