L'aliança CiU-PP va tornar a mostrar ahir la seva solidesa per aprovar la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La reforma, inclosa en el marc d'una de les lleis òmnibus, va provocar autèntica indignació en la resta de grups de la cambra, que veuen amenaçada la independència d'uns mitjans públics que han estat una referència fins ara.

El text aprovat redueix de 10 a 6 els membres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, de 12 a 6 els del consell de govern de la CCMA i de 21 a 16 els membres del consell assessor de la Corporació. Això comportarà que només CiU, PSC i PP disposin de representants en els òrgans de direcció; la resta de grups no hi estaran representats.

La crítica unànime i dura de la resta de partits no evita la polèmica mesura

La norma també ha estat polèmica perquè recull 'la reducció progressiva de la publicitat' a Catalunya Ràdio, cosa que l'oposició interpreta com un intent de debilitar econòmicament les emissores públiques i de potenciar les privades, i que aquestes últimes s'acabin quedant amb els ingressos publicitaris.

La llei preveu que el Parlament designi tots els consellers de la CCMA per majoria absoluta en segona votació, tot oblidant la norma actual, que exigia un consens més ampli de dos terços de la cambra. Per la resta de grups, això és un pròleg dels pactes que assoliran CiU i PP en la composició d'aquest òrgan.

El projecte planteja la desaparició de la publicitat de Catalunya Ràdio

El PSC va carregar durament contra el projecte. El seu president parlamentari, Joaquim Nadal, va assegurar que el Govern de Mas 's'ha carregat el servei públic dels mitjans de comunicació' i va lamentar que CiU ha decidit 'destruir, ofegar, minimitzar o reduir al màxim la seva pròpia criatura'. El diputat socialista Joan Ferran va afegir que 'el PSC no es ven per una cadira més a la televisió o el CAC' i que tampoc està disposat 'a desmantellar o debilitar la CCMA'. Ferran va assegurar que el PP és l'única força 'negacio­nista' del paper cultural i lingüístic dels mitjans públics i va afirmar, en una conversa amb Públic, que CiU i PP estan actuant al servei de grups privats que 'aspiren al pastís publicitari dels mitjans públics'.

Ferran va lamentar que aquests organismes ja pateixen un cert desprestigi social 'com perquè a sobre ara els canviïn el sistema de nomenaments dels seus membres'. I el veterà diputat va llançar també un avís a la federació que presideix Artur Mas: 'El PP se'ls ha ficat a la cuina, els ha canviat el menú i els modificarà la dieta'.

Per part d'ERC, la seva portaveu parlamentària, Anna Simó, va recalcar que si la llei es manté tal com l'han pactat CiU i PP, això afectarà 'l'oferta de qualitat de la televisió i la ràdio públiques catalanes, així com un model punter en la indústria audiovisual'. Joan Puigcercós, des del seu blog, lamentava després que 'CiU tota sola ha caigut en el parany de l'espanyolisme contraposant la política social a la nacional' i es preguntava si aquesta reforma respon als interessos de grups privats.

El Col·legi de Periodistes veu amenaçat el dret a la informació

La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, va carregar durament contra uns canvis que va emmarcar dins la 'contrareforma' que la dreta està portant a terme a Catalunya i a Espanya. La diputada ecosocialista va retreure a CiU que hagi substituït una 'majoria nacional' per una altra de 'natural i ideològica' amb la finalitat de 'governamentalitzar' els mitjans públics. Camats va afegir que la nova llei 'deixa tocats de mort els mitjans públics, perquè els impossibilitarà la seva feina i poder garantir la llengua, ser referent en informació, entreteniment i en nous formats'

També Solidaritat va participar de les crítiques, tot afirmant que CiU vol assegurar-se amb aquest canvi legal 'l'hegemonia informativa', en paraules d'Uriel Bertran. Només Ciutadans va aprofitar per carregar contra el model televisiu català.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya van fer públic un comunicat conjunt per criticar una reforma que 'debilita el servei públic de ràdio i televisió de Catalunya'.

El Col·legi de Periodistes va demanar als partits que els nomenaments no es facin per 'afinitats polítiques' i que puguin ser independents. A més, va alertar que el canvi suposarà un retrocés 'd'una dècada' i tindrà conseqüències 'molt negatives per al dret a la informació de la ciutadania'.

Aquesta entitat va alertar que la reforma impulsada per CiU i PP suposa una amenaça per a la informació plural, independent i de qualitat, i que suposarà 'tirar per terra la feina d'anys del Parlament per fer de la Corporació una eina de país, i no de la majoria de Govern'.

Enfront d'aquestes opinions, CiU i PP van defensar la seva reforma per motius 'd'austeritat i eficàcia'. El ponent de la llei i diputat convergent Santi Vila va assegurar que s'ha aconseguit 'un espai audiovisual més àgil' i que s'han 'aprimat els òrgans directius, sense canvis substancials ni canvis conceptuals'. Vila va culpar la resta de grups de la manca de consens i va insistir que aquesta norma 'no posa en perill el model de mitjans'.

Per part dels conservadors, Santi Rodríguez va assegurar que 'en aquesta llei, qui no hi és, és perquè no ha volgut ser-hi'. Rodríguez va presumir que, 'malgrat el pacte del Tinell, el PP és ara 'decisiu'. 'Hem enviat el notari a l'atur, i el paper que té el PP al Parlament ara dista molt del que van tenir vostès al Tinell', va afegir el diputat del PP.