CiU i PP salven un monument franquista a Tortosa

CiU i ERC, socis al govern municipal de Tortosa, van impedir ahir, després un ple tens, que el monument franquista més gran dels que encara queden dempeus a Catalunya, que commemora la Batalla de l'Ebre a la capital del Baix Ebre, fos desmantellat.

A les comarques ebrenques encara perduren 143 símbols franquistes, segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i el més simbòlic, el de Tortosa, continuarà intacte després de 40 anys gràcies a la votació al consistori que n'evitarà la retirada.

Només dos vots de diferència van fer possible que el monument a la Batalla de l'Ebre, aixecat al mig del riu al seu pas per Tortosa, no sigui desmantellat, tal com demanava una moció popular impulsada pel Casal Popular Panxampla.

Deu vots de CiU i un del PP van tombar els dos vots d'ERC, els sis del PSC una regidora no hi va assistir i un d'ICV en una sala de plens a vessar. El ple municipal va ser tan tens, amb representants de tots els bàndols, fins i tot alguns disfressats de falangistes, que la policia local de paisà va haver d'intervenir-hi per posar ordre.

El PP i CiU, que tenen un pacte de govern, mantenien postures diferents sobre la qüestió, però van votar de forma unitària. L'ambient del ple va reflectir una ciutat dividida pel que fa al monument del riu. Per alguns, argumenta el grup municipal de CiU, ja no té cap reminiscència franquista, sinó que és un simple record de la Batalla de l'Ebre que s'ha convertit, amb el temps, en un element més del paisatge urbà.

Per d'altres, com defensa el casal Panxampla, és el símbol més gran de la dictadura, i en democràcia és sobrer. L'entitat va recollir 2.000 signatures, prop d'un miler ja validades, per demanar-ne la retirada. També va impulsar una cibercampanya per enviar correus electrònics als líders convergents, començant per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i acabant per Artur Mas.

Bel va respondre a través d'una exhaustiva anotació al seu blog en què acusa els artífexs de la campanya d'interessos electoralistes i recorda que "el mes d'abril del 2007, sota l'alcaldia socialista i amb ICV al govern, el monument va ser catalogat com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català, una protecció aprovada prèvia­ment per la Generalitat, amb el Govern tripartit". També retreia que en tots els mandats des del 1979 s'han presentat mocions similars, però "curio­sament durant els mandats 1999-2003 i 2003-2007 de color socialista no es va presentar cap iniciativa".

Marc Andreu, del Memorial Democràtic, creu que "cal preguntar-se per què les Terres de l'Ebre concentren el major nombre de símbols franquistes de Catalunya i per què es contradiu l'opinió dels experts que aconsellen retirar-los", per acabar concloent que la resposta està en les eleccions municipals del maig".

A banda de voluntat política, que ara no n'hi ha, també caldrà el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) "a qualsevol actuació que es faci, perquè en estar al mig del riu, depèn d'ells", apunta Andreu, que recorda que, "mentre no sigui possible retirar-lo, s'ha de senyalitzar, perquè quedi clar què és i què significa"

Guillem Argelich, del casal Panxampla, assegura que han perdut aquesta batalla, però no la guerra. "No ens rendim, continuarem".