CiU i PP refunden la legislatura

Gairebé un mes després del no de Duran i Lleida a la investidura de Rajoy, seguit fa tot just una setmana del sí de Sánchez Llibre al pla d'ajust presentat pel ministre Montoro, CiU i PP consumaran a partir de demà al Parlament el seu matrimoni de conveniència amb promesa de fidelitat sobre els comptes del 2012. ERC ha aixecat acta del repudi i el PSC ha tornat a remarcar el seu paper d'oposició. Tots dos grups defensen la devolució del pressupost, igual que ICV i la resta de l'oposició. Cap misteri: el 20-N ha unit CiU i PP no tant per la força que tambésinó perquè coincideixen en la filosofia per sortir de la crisi

Alícia Sánchez-Camacho va complir ahir l'últim tràmit en renunciar també a l'esmena a la totalitat de la llei que acompanya els comptes del nou exercici fiscal, segona fase de la tisorada aplicada pel Govern de CiU des de fa un any. Tal com va fer el mateix Mas a Madrid la setmana passada, la presidenta del PP català també va advertir que no és cap "xec en blanc" i que s'aplicarà a "corregir" el projecte. El partit conservador ha fet seva la causa contra la taxa turística i l'euro de recàrrec per recepta mèdica, dues mesures de referència i de repercussió mediàtica més que assegurada.

Un matrimoni de conveniència amb promesa de fidelitat sobre el pressupost

Així, doncs, naveguen un altre cop plegats, encara que no barrejats. Malgrat l'allau de condicionals i adversatives del discurs oficial d'Artur Mas, el Govern apareix definitivament aparellat amb el partit de Rajoy per a la resta de la legislatura, amb l'òbvia excepció del que passi quan venci el "dipòsit a termini" formalitzat solemnement pel president dijous passat a la mateixa capital del Reino de España. Es tracta, naturalment, del pacte fiscal, desideràtum sobiranista que pot quedar sepultat per la crisi i l'harmonització fiscal europea sense que el PP hagi d'embrutar-se les mans.

Un any després de l'inici de la seva singladura, en la qual el Govern de CiU ha caigut sovint en la sobreactuació i la grandiloqüència davant els greus problemes del país, Mas ha esgotat amb escreix l'argumentari de l'herència rebuda del Tripartit, per una banda, i la debilitat i mala gestió del Govern de torn, de l'altra.

L'harmonització fiscal europea pot sepultar el pacte fiscal a banda del PP

La responsabilitat pels efectes de l'ajust ja són només paternitat de CiU, encara que és cert que amb elles afloren els errors dels seus antecessors. L'esperpèntica protesta del sindicat dels Mossos d'Esquadra a compte del català revela l'inquietant perfil d'un sector del personal inscrit com a agents de la policia de Catalunya.

La cura de realisme de CiU ha estat tan crua com el mateix ajust. És suficient constatar que ha quedat l'escenari vaticinat a bombo i platerets pels estrategs de la federació nacionalista, convençuts no fa tant de la impossibilitat d'una majoria absoluta a les Corts en vista del desgast dels dos grans partits estatals. La situació real és exactament al revés: mai tant poder acumulat per CiU a Catalunya ha servit de tan poc a Madrid en termes polítics. I mai Madrid entesa en abstracte com la força que controla l'Estat ha tingut un paper tan determinant en la política catalana. S'entén la inquietud de Duran, que ha alertat de la repetició de l'escenari 2000-2004, "quan a Catalunya depeníem del PP i això comportava donar suport, sobretot els primers anys, al PP a Madrid". Segons ha escrit Duran a la seva web, "seria un greu error que no hem de cometre".

Mai tant poder acumulat per CiU a Catalunya ha servit de tan poc a Madrid

És per això que els dirigents de CiU s'esforcen a negar qualsevol acord o pacte estable amb el PP. "No hi ha cap pacte amb el PPC", va reiterar ahir la portaveu d'UDC, Marta Llorens, que va afegir que si els populars creuen que poden abstenir-se o aprovar els pressupostos, "seran benvinguts". Malgrat la tornada sobre la predisposició d'actitud de CiU a dialogar amb tots els grups, l'estratègia de geometria variable apareix determinada per la nova centralitat del PP en l'espai polític de Catalunya i el seu pes com a força gairebé hegemònica en tot l'Estat.

L'idil·li d'estiu entre Alícia Sánchez-Camacho i Mas a compte dels pressupostos del 2011 ha derivat mig any després en una relació preferent basada en l'interès mutu i subscrita en els comptes del 2012. La qüestió és d'una simplicitat aclaparadora: CiU sap que avui no pot governar a Catalunya al marge o contra el partit que governa l'Estat amb plens poders, de la mateixa manera que el PP és molt conscient del que suposa travessar en solitari el mar dels Sargassos de la Gran Recessió en la seva fase més crua.

Mai Madrid' ha tingut un pes tan determinant en la política catalana

El descart de CiU a favor del PP ha posat fi al vals de pretendents dels darrers mesos i setmanes. És el cas d'ERC, que amb la presentació in extremis d'una esmena a la totalitat al registre del Parlament va materialitzar ahir la fi del seguici dut a terme des de finals de l'estiu pel partit d'Oriol Junqueras. "Pactar amb el PP no només no redueix l'espoli fiscal que pateix Catalunya, sinó que ho farà encara més gran", va afirmar ahir el líder independentista en explicar el seu gir d'última hora: "No hi ha hagut distanciament per raons econòmiques, sinó que fonamentalment es deu al fet que el Govern oblida el seu compromís electoral de reduir el dèficit fiscal amb l'Estat", va afirmar ahir després de denunciar el suport de CiU al pla d'ajust de Mariano Rajoy, que "obliga els ciutadans a pagar 1.200 milions més en l'IRPF que se'n van a Madrid".

"Ens hem passat setmanes gesticulant quan tothom sabia quina era la foto final", va sentenciar per la seva banda Joan Herrera, que va convidar el PSC i ERC a reconstruir una nova "alternativa de progrés". El líder ecosocialista va qualificar d'"opereta" les maniobres de les últimes setmanes al voltant de CiU i va carregar contra la política pressupostària del Govern: "Artur Mas va començar aplicant retallades i continua aprofundint amb més taxes a serveis públics com ara l'aigua, la universitat i l'euro per recepta", va dir.

ERC es distancia de CiU, el PSC afirma l'oposició i ICV denuncia l'opereta'

Una setmana després de formar una comissió de seguiment amb CiU per explorar acords de llarg abast, el PSC s'ha replegat. Pere Navarro va denunciar ahir el doble joc de CiU i PP: "O bé comparteixen un model de societat amb més pes del privat i menys del públic i amb impostos per a tots però no per a les grans fortunes, o tots dos partits han adoptat una posició tàctica perquè tenen una situació urgent", va declarar.