Christa Leem va ser una musa del Paral·lel entre els seixanta i setanta. Convertida en guardó pel lobby progressista Un dels Nostres, la figura de l'artista catalana, desapareguda el 2004, ha passat a representar el tarannà d'aquest grup de ciutadans implicats en la lluita per les llibertats. 'Poques icones com la de Christa Leem expressen millor el desig de llibertat d'aquest premi', va dir el president de la Generalitat, José Montilla, dilluns en el sopar en què es va lliurar la distinció al jutge Baltasar Garzón 'per ser la dignitat de la nostra memòria històrica'.

Garzón 'estava a gust, entre els seus', va dir Joan Estrada, creador teatral i president del lobby. L'Hotel Orient havia reunit la progressia de Catalunya (i més) per reconèixer la tasca del jutge, suspès cautelarment de l'Audiència Nacional arran de la seva investigació sobre els crims del franquisme. Entre els prop de 200 assistents, cares conegudes: Rosa Regàs, Rosa Andreu, Luis del Olmo, José María Mena i altres noms del món judicial espanyol i europeu, i també polítics fora de campanya. A la taula presidencial, Montilla, la mare de Christa Leem, l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo i Carme Puig Antich, germana de Salvador, executat pel franquisme: 'He vist tres cops la pel·lícula del teu germà i les tres he plorat', li va confessar Garzón.

'Sé que seré inhabilitat, però tornaria a fer el mateix', diu el jutge

'Tens nom de rei mag', va dir Estrada a l'homenatjat, com donant-li a entendre que, per molt premi que li atorguin, qui ha fet els regals a la societat ha estat ell. El seu col·lega Villarejo ho va deixar prou clar: 'La persecució del narcotràfic, dels GAL, d'ETA, de l'entorn de la delinqüència financera, de Pinochet... ha suposat un gir copernicà al principi de justícia universal', va dir.

Villarejo va criticar (altre cop) el Tribunal Suprem i el va responsabilitzar del 'preocupant posicionament judicial'. I Estrada va cloure: 'Quant caldrà esperar per a una transició en la judicatura'.

Garzón, que va afegir que 'la independència judicial està sent qüestionada des de la més alta instància judicial', celebra que 'a Barcelona es veuen les coses d'una manera diferent que a Madrid'. 'Sé que m'inhabilitaran, però no vull que demorin més el judici'. Té plans per al futur, pensa en l'ensenyament, però es manté fidel als seus actes: 'Tornaria a fer el mateix. Aquells fets gravíssims no poden quedar impunes'.