Brangulí, el fotògraf de la transformació social

L'actual seu del Parlament de Catalunya lluïa l'any 1942 unes banderoles amb unes creus gammades gegantines. I el fotògraf Josep Brangulí (1879-1945) ho va veure, i ho va retratar. Ell no es va considerar mai un fotoperiodista perquè no corria amb les presses que manen els diaris, tot i que va col·laborar amb algunes publicacions. Brangulí es va guanyar la vida amb els encàrrecs que li arribaven d'empreses, com per exemple de la casa Philips. Aquella feina li va permetre retratar l'electrificació de Barcelona i molts indrets inaccessibles si no hagués estat per la seva condició de fotògraf d'estudi.

Brangulí no va patir cap depuració, i el carnet de fotògraf no li va faltar ni durant la Guerra Civil. Les seves fotos d'aquells anys són uns testimonis excepcionals i força desconeguts. Aleshores tampoc va arraconar la càmera, i va retratar situacions que manifestaven les diferències que hi havia entre ser d'un bàndol o d'un altre.

Durant la Guerra Civil no va arraconar la càmera i va fer fotos excepcionals

El seu arxiu el formen milers de negatius que mostren la transformació de la capital catalana, però també de la seva com a fotògraf, ja que a mesura que la ciutat s'obria urbanísticament ell es convertia en un fotògraf modern, amb un gust extrem per la composició d'allò que retratava. La seva mirada s'aturava en el que li resultava interessant, sense pensar en el que havien d'ensenyar els diaris. Per això les sev es fotografies l'erigeixen com el gran documentalista català de la primera meitat del segle XX.

Brangulí va fotografiar la Setmana Tràgica, els carrers que es pensava que desapareixerien a causa de la construcció de la Gran Via, les barraques del Somorrostro als anys trenta i els combats de boxa del Teatre Olympia l'any 1935. Però també va ser un dels pioners a retratar les condicions laborals de l'època, i el primer que va deixar testimonis gràfics de com les dones compaginaven la vida laboral amb la maternitat.